Fuster’s Conception of Literature as a Social Practice


Joan Fuster’s essays constitute the observatory from which he examined the world, human beings and the life of society. In this observatory-cum-laboratory, Fuster used linguistics, culture, aesthetics, the sociopolitical context and history to construct his theory of social reality. He often focussed on literary phenomena – authors, genres, movements, styles and publishing processes – in the context of the vast process of social praxis, an ambit in which no element can be innocently isolated from any other, from the whole in which all things are interrelated. Fuster’s conception of literature thus adopts a perspective of complexity in which the idea of writers being socially engaged, of great influence at the time, is filtered by means of critical examination. This examination includes highly diverse and often contradictory factors that the author tries to balance against each other with an intellectual honesty that turns paradoxes into the driving force behind his writing.

If the inline PDF is not rendering correctly, you can download the PDF file here.

  • Debray, R.: “Muerte de un centenario: el intelectual”, El País (3-6-2001), 2001.

  • Fuster, J.: “La muerte del intelectual”, La Caña Gris 1 (1960): 3–5.

  • Fuster, J.: Causar-se d’esperar. Barcelona: A. C., 1985.

  • Fuster, J.: Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial, (1978 [1971]).

  • Fuster, J.: Consells, proverbis i insolències. Barcelona: Edicions 62, 1992.

  • Fuster, J.: Correspondència, 6. València: Tres i Quatre, 2003.

  • Fuster, J.: Discordances. Alzira: Bromera, 2010.

  • Fuster, J.: Obra completa. Assaig, I, Barcelona: Edicions 62, 2011a.

  • Fuster, J.: Obra completa. Assaig, II, Barcelona: Edicions 62, 2011b.

  • Fuster, J.: Més discordances. Alzira: Bromera, 2011c.

  • Iborra, J.: Fuster, una declinación personal. València: PUV, 2014.

  • Martí Monterde, A.: “Joan Fuster i la idea de crítica literària”, L’Espill 10: 68–79, 2002.

  • Muñoz, J.: “Joan Fuster, entre el compromiso y el distanciamiento”, Quaderns e filosofia i ciència 34 (2004): 61–66.

  • Nicolàs, M.: “El vol de l’òliba. A propòsit de la imatge intel·lectual de Fuster”, L’Espill 10 (2002): 144–153.

  • Penalba, N.: “Joan Fuster: Entre Sartre i Camus, Erasme”. In: A. Martí Monterde & B. Padró (eds.), Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015, p. 263–272.

  • Pérez i Grau, D.: El País Valenciano de Joan Fuster i la descripció del territori: producció textual, traducció i recontextualització. TD/Universitat Jaume I, 2016.

  • Rastier, F.: Apprendre pour transmettre. L’éducation contre l’idéologie managériale. París: PUF.

  • Said, E. W.: Humanismo y crítica democrática. La responsabilidad pública de escritores e intelectuales. Barcelona: Debate [1st edition in English: 2004], 2006.

  • Said, E. W.: Representaciones del intelectual. Barcelona: Debate [1st edition in English: 1994].

  • Salvador, V.: Fuster o l’estratègia del centaure. València: Bullent, 2007.

  • Salvador, V.: “L’escriptor, de llengua en llengua: Joan Fuster i les traduccions”, Caplletra 40: 211–234, 2006.

  • Suïls, J.: “La crítica literària de Joan Fuster”,. In: N. Perpinyà (ed.), Lectures al quadrat. Lleida: Pagès Editors, 1995, p. 185–243.

  • Sullà, E.: “Una defensa de la crítica literària”. In A. Martí Monterde & T. Rosell (eds.), Joan Fuster: figura de temps. Barcelona: Universitat de Barcelona/Institució de les Lletres Catalanes, 2012, p. 166–192


Journal + Issues